|
El
Solsonès La comarca prepirinenca del Solsonès es troba situada al centre de Catalunya; s'hi compaginen els camps de cultiu amb les grans extensions de bosc i els paratges esquerps de l'alta muntanya. Té quinze municipis, però solament sis nuclis de població, ja que la major part del territori està formada per masies disseminades, algunes de les quals són bells exemplars de les construccions característiques de la Catalunya rural dels segles XV al XVIII. Aquesta comarca és rica en patrimoni arquitectònic de tot tipus, tant religiós com civil, i ha anat conservant les seves manifestacions folklòriques més ancestrals. La devoció popular ha permès també l'existència de diferents centres marians, els quals conviuen de manera harmoniosa amb els castells, els vestigis prehistòrics i les mostres de cultura megalítica. El Solsonès ofereix també racons naturals de gran bellesa on els boscos i l'aigua predominen en abundància; i tot això forma part d'un paisatge on l'home ha sabut trobar l'equilibri entre ell i la terra que treballa. A Solsona, capital de la comarca, s'hi ha trobat vestigis que demostren que ja era habitada al neolític, cap al 3000 aC. L'origen de la ciutat actual cal situar-lo al segle X. Solsona va néixer a l'entorn del castell i del monestir. L'any 1594, el rei Felip II li va donar el títol de ciutat. El 1593 fou creat el bisbat de Solsona. L'oferta
cultural de Solsona està també àmpliament representada
per un conjunt d'edificis de gran valor arquitectònic, com
són la catedral, el palau episcopal, l'ajuntament, el palau
Llobera, el seminari, etc., tot conservant encara l'estructura
de quan era una ciutat emmurallada. Per
a més informació: |